El carboni i els alcans
ESO+BATXPer què el carboni dona lloc a milions de compostos, com escrivim les molècules orgàniques i com s’anomenen els alcans, la família més senzilla.
Per què el carboni és especial
El carboni és tetravalent: sempre forma 4 enllaços covalents. I té una habilitat única — enllaçar-se amb altres carbonis formant cadenes llargues, ramificades o tancades en anell. Per això existeixen milions de compostos orgànics, mentre que de la resta d’elements en coneixem "només" uns quants milers de combinacions.
Com escrivim les molècules
Una mateixa molècula es pot escriure amb més o menys detall. La fórmula molecular només compta àtoms: C4H10. La semidesenvolupada mostra la cadena carboni a carboni: CH3-CH2-CH2-CH3 — és la que farem servir gairebé sempre. I la d’esquelet (la de l’editor de molècules) redueix cada carboni a un vèrtex d’una línia en zig-zag, sense escriure els hidrògens.
La d’esquelet encara estalvia més: cada vèrtex i cada extrem de la línia en zig-zag és un carboni, i els seus hidrògens no s’escriuen (cada carboni en té els que li calguin fins a 4 enllaços). Els altres àtoms (O, N, Cl…) sí que s’escriuen sempre, amb els seus H, i els números petits marquen la numeració de la cadena principal.
Amb el botó Dibuixos de dalt de tot pots passar d’una forma a l’altra a tots els dibuixos del tema.
Els alcans
Els alcans són hidrocarburs saturats: només contenen carboni i hidrogen units per enllaços simples. Compleixen la fórmula general CnH2n+2 i el seu nom acaba en -à. L’arrel del nom indica quants carbonis té la cadena.
| Carbonis | Nom | Fórmula | Esquelet |
|---|---|---|---|
| 1 | metà | CH4 | |
| 2 | età | CH3-CH3 | |
| 3 | propà | CH3-CH2-CH3 | |
| 4 | butà | CH3-CH2-CH2-CH3 | |
| 5 | pentà | CH3-CH2-CH2-CH2-CH3 | |
| 6 | hexà | CH3-(CH2)4-CH3 | |
| 7 | heptà | CH3-(CH2)5-CH3 | |
| 8 | octà | CH3-(CH2)6-CH3 | |
| 9 | nonà | CH3-(CH2)7-CH3 | |
| 10 | decà | CH3-(CH2)8-CH3 |
Radicals alquil
Si a un alcà li traiem un hidrogen, queda un radical alquil: un fragment amb un enllaç lliure, a punt per penjar-se d’una cadena. S’anomena canviant la terminació -à per -il: CH3- és metil, CH3-CH2- és etil, i així successivament. Els radicals són els substituents de les cadenes ramificades.
Alcans ramificats: les quatre regles
1. Cadena principal: tria la cadena de carbonis més llarga (compte: a la fórmula escrita pot "girar cantonades"). Si n’hi ha dues d’igual de llargues, guanya la que té més ramificacions.
2. Numeració: numera la cadena començant per l’extrem que doni els localitzadors més baixos als substituents.
3. Nom: escriu cada substituent amb el seu localitzador davant (2-metil…) i ordena’ls alfabèticament.
4. Repetits: si un substituent apareix més d’un cop, agrupa’l amb di-, tri-, tetra- i tots els localitzadors (2,3-dimetil…). Aquests prefixos no compten per a l’ordre alfabètic: el *dimetil* s’ordena per la *m*.
Exercicis
12 exercicisReconeix l’estructura
6 exercicisQüestionari visual: mira l’estructura i tria’n el nom, o tria l’estructura que correspon al nom. Amb el botó Dibuixos pots passar de la fórmula semidesenvolupada a la d’esquelet.