Oscar ReFormula

Conceptes previs

Abans de formular necessites tres eines: els prefixos multiplicadors, els nombres d'oxidació habituals i les tres maneres d'anomenar que accepta la IUPAC.

Òxids i peròxids

Combinacions binàries de l'oxigen amb qualsevol altre element. L'oxigen actua amb nombre d'oxidació −2 (−1 als peròxids).

Hidrurs i hidràcids

Combinacions binàries de l'hidrogen. Canvien molt segons amb qui es combini: metalls (hidrurs), no-metalls dels grups 13-16 (noms en -à) o halògens i amfígens (halurs d'hidrogen, que en dissolució són els hidràcids).

Sals binàries

Combinacions de dos elements diferents de l'oxigen i l'hidrogen: metall + no-metall (sals típiques) o no-metall + no-metall (compostos volàtils).

Hidròxids

Compostos formats per un metall i el grup hidròxid OH⁻. Són les bases típiques.

Oxoàcids

Àcids formats per hidrogen, un element central i oxigen (H–X–O). Aquí la IUPAC manté una llista curta de noms comuns acceptats — són els únics "tradicionals" que es conserven.

Oxosals i anions

Sals dels oxoàcids: un catió metàl·lic + un oxoanió. La clau és dominar els noms dels anions, que deriven directament dels àcids.

⌬ Editor de molècules

Dibuixa una molècula i el sistema l'anomena segons la IUPAC, marcant la cadena principal, el grup prioritari i els substituents pas a pas.

El carboni i els alcans

Per què el carboni dona lloc a milions de compostos, com escrivim les molècules orgàniques i com s’anomenen els alcans, la família més senzilla.

Alquens i alquins

Hidrocarburs insaturats: amb dobles enllaços (alquens, -è) o triples (alquins, -í). La insaturació mana en la numeració de la cadena.

Hidrocarburs cíclics

Hidrocarburs de cadena tancada en anell. Es nomenen amb el prefix ciclo-, i el mateix esquema de numeració que les cadenes obertes, però donant la volta a l’anell.

Compostos aromàtics

El benzè i els seus derivats. Un anell de sis carbonis especialment estable que es nomena com a base (–benzè) o amb noms propis retinguts per la IUPAC (fenol, anilina, àcid benzoic).

Derivats halogenats

Hidrocarburs on un o més hidrògens s’han substituït per halògens (F, Cl, Br, I). Es nomenen amb l’halogen com a prefix: fluoro, cloro, bromo, iodo.

Alcohols i èters

Els primers compostos oxigenats: alcohols (grup –OH, sufix -ol) i èters (dos radicals units per un oxigen, R–O–R’). Comencem a fer servir sufixos de grup funcional.

Aldehids i cetones

El grup carbonil C=O: a l’extrem de la cadena dona aldehids (sufix -al), al mig dona cetones (sufix -ona). Dos grups germans que sovint es confonen.

Àcids carboxílics i èsters

El grup carboxil –COOH dóna els àcids carboxílics (àcid …-oic). Si l’–OH de l’àcid es canvia per un –O–R d’un alcohol, s’obté un èster (nom de dues paraules: …oat de …il).

Amines

Compostos derivats de l’amoníac (NH₃): un nitrogen que substitueix un, dos o tres hidrògens per cadenes de carboni. Grup –NH₂, sufix -amina.

Amides i nitrils

Els altres nitrogenats: amides (–CO–NH₂, el nitrogen enganxat a un carbonil) i nitrils (–C≡N, triple enllaç carboni-nitrogen). Tanquen el bloc d’orgànica.