Conceptes previs
ESO+BATXAbans de formular necessites tres eines: els prefixos multiplicadors, els nombres d'oxidació habituals i les tres maneres d'anomenar que accepta la IUPAC.
Formular i anomenar
Formular és escriure la fórmula d'un compost a partir del seu nom (aigua → H2O). Anomenar és el contrari: donar el nom correcte a una fórmula (CO2 → diòxid de carboni). Les regles les fixa la IUPAC i en aquesta web fem servir sempre les seves recomanacions actuals (2005), les que es demanen a ESO i Batxillerat.
Prefixos multiplicadors
Indiquen quants àtoms de cada element hi ha a la fórmula. Són la base de la nomenclatura de composició amb prefixos.
| Nombre | Prefix | Nombre | Prefix |
|---|---|---|---|
| 1 | mono- (només si cal) | 6 | hexa- |
| 2 | di- | 7 | hepta- |
| 3 | tri- | 8 | octa- |
| 4 | tetra- | 9 | nona- |
| 5 | penta- | 10 | deca- |
Nombres d'oxidació habituals
El nombre d'oxidació (n.o.) és la càrrega que s'assigna a cada àtom dins del compost. La suma de tots els n.o. d'una fórmula neutra és zero — aquesta és la regla que permet deduir subíndexs.
| Elements | Nombre d'oxidació |
|---|---|
| Li, Na, K, Rb, Cs (grup 1) · Ag | +1 |
| Be, Mg, Ca, Sr, Ba (grup 2) · Zn, Cd | +2 |
| Al | +3 |
| Cu, Hg | +1, +2 |
| Fe, Co, Ni | +2, +3 |
| Sn, Pb, Pt | +2, +4 |
| Au | +1, +3 |
| Cr | +2, +3 (+6 amb oxigen) |
| Mn | +2, +3 (+4, +6, +7 amb oxigen) |
| Elements | Nombre d'oxidació |
|---|---|
| H | +1 (amb no-metalls) · −1 (amb metalls) |
| O | −2 (−1 als peròxids) |
| F | −1 (sempre) |
| Cl, Br, I | −1 · +1, +3, +5, +7 (amb O) |
| S, Se, Te | −2 · +4, +6 (amb O) |
| N, P | −3 · +3, +5 (amb O) |
| C | −4, +4 · Si: +4 |
| B | +3 (−3 als borurs) |
Les tres maneres d'anomenar (nomenclatura de composició)
La IUPAC accepta tres variants equivalents per als compostos binaris i similars. Amb Fe2O3 com a exemple: 1) Prefixos multiplicadors: triòxid de diferro. 2) Nombre d'oxidació (xifres romanes entre parèntesis, només si l'element en té més d'un): òxid de ferro(III). 3) Nombre de càrrega (xifra aràbiga + signe, referit al catió): òxid de ferro(3+).
Com es construeix una fórmula
1) S'escriu primer l'element menys electronegatiu (normalment el metall) i després el més electronegatiu. 2) Es creuen els nombres d'oxidació com a subíndexs (sense signe). 3) Se simplifica si es pot (Pb2O4 → PbO2)… amb una excepció: els peròxids no se simplifiquen (Na2O2). 4) El parèntesi només apareix quan un grup d'àtoms porta subíndex: Ca(OH)2.