Oxoàcids
BATXÀcids formats per hidrogen, un element central i oxigen (H–X–O). Aquí la IUPAC manté una llista curta de noms comuns acceptats — són els únics "tradicionals" que es conserven.
Noms comuns acceptats per la IUPAC
Per als oxoàcids més importants, la IUPAC accepta i recomana continuar fent servir el nom comú. No és nomenclatura antiga: és la llista oficial de noms retinguts. Aquests toca saber-se'ls de memòria.
La clau dels noms: la sèrie hipo-…-ós / -ós / -ic / per-…-ic
Tots aquests noms segueixen un mateix patró: el prefix i el sufix indiquen quin nombre d'oxidació té l'element central dins de la seva sèrie. Com més alt és el n.o., més amunt a l'escala:
| Esglaó del n.o. | Prefix … sufix | Exemple | N.o. del Cl |
|---|---|---|---|
| el més baix | hipo- … -ós | HClO — àcid hipoclorós | +1 |
| baix | … -ós | HClO2 — àcid clorós | +3 |
| alt | … -ic | HClO3 — àcid clòric | +5 |
| el més alt | per- … -ic | HClO4 — àcid perclòric | +7 |
No tots els elements tenen els quatre esglaons. Els halògens (Cl, Br, I) sí: +1, +3, +5, +7. El sofre i el nitrogen només en tenen dos, així que només fan servir -ós i -ic: sulfurós (+4) / sulfúric (+6), nitrós (+3) / nítric (+5). I si l'element només forma un oxoàcid (C, B, P), va directament amb -ic: carbònic, bòric, fosfòric.
| Fórmula | Nom acceptat | N.o. de l'element central |
|---|---|---|
| H2CO3 | àcid carbònic | C: +4 |
| HNO2 | àcid nitrós | N: +3 |
| HNO3 | àcid nítric | N: +5 |
| H2SO3 | àcid sulfurós | S: +4 |
| H2SO4 | àcid sulfúric | S: +6 |
| H3PO4 | àcid fosfòric | P: +5 |
| H3BO3 | àcid bòric | B: +3 |
| HClO | àcid hipoclorós | Cl: +1 |
| HClO2 | àcid clorós | Cl: +3 |
| HClO3 | àcid clòric | Cl: +5 |
| HClO4 | àcid perclòric | Cl: +7 |
| H2CrO4 | àcid cròmic | Cr: +6 |
| H2Cr2O7 | àcid dicròmic | Cr: +6 |
| HMnO4 | àcid permangànic | Mn: +7 |
Com deduir la fórmula, pas a pas
Del nom a la fórmula en quatre passos. Exemple: àcid clòric.
1. Nombre d'oxidació: el sufix te'l diu. Clòric = esglaó alt del clor = +5.
2. Quants hidrògens: els halògens i el nitrogen porten 1 H (n.o. imparell), el sofre i el carboni porten 2 H (n.o. parell), i el fòsfor i el bor porten 3 H.
3. Quants oxígens: els justos perquè tot sumi zero. Amb H = +1 i O = −2: nº d'O = (n.o. + nº d'H) / 2. Per a l'àcid clòric: (5 + 1) / 2 = 3 → HClO3.
4. Comprovació: desfés el càlcul — el n.o. de l'element central és 2·(nº d'O) − nº d'H. A HClO3: 2·3 − 1 = +5 ✓.
Nomenclatura d'hidrogen (sistemàtica)
L'alternativa moderna i 100% sistemàtica: es compta l'hidrogen amb prefix, i la resta es descriu com a anió entre parèntesis amb prefixos oxido- i l'element acabat en -at. És la que es fa servir quan l'àcid no té nom acceptat.